el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) té un enllaç on podeu consultar topònims de tots els països del món, així com els seus gentilicis etc. L'enllaç és el següent: http://esadir.cat/toponims/altrestoponims/estats
Ara que ve Nadal tots ens tornem un xic solidaris i intentem compensar les injustícies del món col·laborant en alguna de les maratons que se'ns posen pel mig. Les televisions són una de les eines més eficients. Per tal d'informar-nos, recorren a veritables meravelles de la publicitat. Vegeu, sinó, el següent vídeo de la marató del 2006:
o aquest de la marató del 2007:
La d'enguany també és una altra campanya sensacional. En aquest cas, l'agència de publicitat ha recorregut a dos personatges històrics per tal de cridar-nos l'atenció: Winston Churchill i Alexander Flemming, el descobridor de la penicil·lina:
La història que conten potser no és real, però el missatge és prou clar: SEMPRE REPS MOLT MÉS DEL QUE DÓNES! Què en trobeu d'ella? Us semblen bones iniciatives les maratons?
..... perquè tots coneixem el cas de Guantànamo o les constants denúncies d'Amnistia Internacional. Serveixen per qualque cosa els drets humans? I encara més, serveix d'alguna cosa tenir una ONU que sembla independent però de fet fa el que les grans potències volen?. En el següent vídeo, en Jaume Saura ens parla de tot això. Què penseu vosaltres? Serveix la Declaració Universal de Drets Humans?
Avui fa 60 anys que la ONU, en un món que acabava de sortir de la Segona Guerra Mundial, va adoptar i proclamar laDeclaració Universal de Drets Humans. Aquí teniu dues animacions que mostren els 30 articles d'una manera diferent: la primera la de "Human Rights Action Center" , creada per en Seth Brau, que està tenint molt d'èxit als Estats Units com a disenyador de calçat.
I la segona la que presenta "Amnistia Internacional":
ha penjat, amb la col·laboració de Google, tot el seu arxiu fotogràfic a internet. Tots els qui estimeu aquest art teniu una cita ineludible amb l'enllaç: http://www.life.com/ . Que el disfruteu. La part dolenta del fet és que LIFE deixa de publicar-se en paper...Què hi farem!
Avui és el dia internacional de les persones amb discapacitat. Si a l'entrada anterior parlàvem d'en Màrius Serra , en aquesta també ho hem de fer perquè té un fill que va néixer amb paràlisi cerebral. El dia 6 de novembre va publicar un llibre, "Quiet" n'és el títol, on conta la seva vida al costat del seu fill Lluís.
A més a més, li van fer una entrevista al programa "El Club" de TV3 que no us podeu perdre: http://www.tv3.cat/videos/741859 En sabeu d'algun altre cas? Què en penseu de l'optimisme amb què Màrius s'ho pren? És la nostra societat solidària en aquests casos? ...
És el creador del portal d'Internet verbalia.com. El país dels verbívors(persona que es nodreix de verbs) que, com podeu sospitar, conté molta informació sobre paraules, jocs, imatges, notícies, recomanacions, propostes interactives, fòrum etc... Per trobar informació sobre l'autor, visiteu aquest enllaç de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana): http://www.escriptors.cat/autors/serram/ L'agost del 2008 en el programa Leit nait Shou, el seu presentador Ivan Rosquellas va entrevistar Màrius Serra. Aquí teniu els vídeos, tots del youtube, encara que a trossos:
Una vegada vists contesteu el qüestionari que us he passat i envieu-me les respostes com a comentari a aquesta entrada. Salut i força!
I aquí en teniu la lletra: És tard, no sé quina hora és però és fosc fa estona. És fàcil veure que no hi ets ni un paper, ja poc importa. Poso els peus a terra, vull caminar, necessito despertar en un dia radiant. Encara em queda temps per descobrir tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir. Corrren, corren pels carrers, corren paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van. i ploren, ploren pels carrers, ploren com gotes d’aigua s’enyoren aquells que ja no es veuran. (Macaco) Difícil descobrir qui sóc avui una gota em cau mentres una altra em treu la set plou i fa sol alhora tum bala bala tum bala bala que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum una revolució dins meu que sedueixo i es transforma no, no,no,no,no,no s’esborren em conformo amb mirar-me mirar-me d’endins cap enfora (Gossos) On puc anar-te a buscar? Nena, no és broma, hauria d’haver estat diferent però en un moment s’han tancat les portes Poso els peus a terra vull caminar necessito despertar en un dia radiant encara em queda temps per descobrir tot allò que t’he amagat i que no t’he volgut dir… corren…ploren…
A més a més, li van fer una entrevista al programa "El Club" de TV3 que no us podeu perdre: http://www.tv3.cat/videos/741859 En sabeu d'algun altre cas? Què en penseu de l'optimisme amb què Màrius s'ho pren? És la nostra societat solidària en aquests casos? ...
