DIÈRESI I ESTALVI DE LA DIÈRESI

Com ja sabeu, la dièresi és un signe (¨) que posem damunt la i i la u en els següents casos:

1- per indicar que la i i la u es pronuncien en els grups
qüe qüi güe güi
exemples: Pasqües, pingüí, aqüífer, llengües, etc

2- Per indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior o posterior, és a dir, que es pronuncien en síl·labes diferents:
Exemples on la i i la u són tòniques: atribuïble, cafeïna, cloïssa, creïble, coïes, diürn, fortuït, geniüt, genuïna, heroïna, Isaïes, jesuïta, llaüt, Lluïsa, oïda, oriünd, països, peüc, proteïna, raïm, Raül, reïna, ruïna, saïm, saüc, Saül, Seül, transeünt, veïna, xiïta...
De vegades, però, la i i la u que porten dièresi són àtones i, per tant, se'ns fa difícil veure que no hi ha diftong. Normalment es tracta de derivats de mots on la i i la u són tòniques:
agraïment (agrair), aïllar (illa), aïrar-se, apaïsat, arcaïtzar, arruïnar, assiduïtat, continuïtat, deïficar, deïtat, diürètic, esfereïdor, esmorteïdor, espontaneïtat, europeïtzar, fluïdesa, gratuïtat, helicoïdal, heroïcitat, heterogeneïtat, idoneïtat, ingenuïtat, intuïció, laïcitat, lluïment, posseïdor, roïndat, romboïdal, ruïnosa (ruïna), saüquer (i saüc), suïcidi, traïdor, trapezoïdal, vacuïtat, veïnat, viduïtat...

3- els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -EAR, -IAR, -OAR, -UAR porten dièresi en algunes formes del present de subjuntiu i de l'imperatiu:
creï, creïs, creïn
copiï, copiïs, copiïn
lloï, lloïs, lloïn
situï, situïs, situïn; continuï, continuïs...

4- els verbs CLOURE, COURE, PLAURE, RAURE (i derivats) porten dièresi en les formes del pretèrit imperfet d'indicatiu que no van accentuades:
CLOÏA, CLOÏES, CLOÏA, CLOÍEM, CLOÍEU, CLOÏEN
COÏA, COÏES, COÏA, COÍEM, COÍEU, COÏEN
....

ARA BÉ, hi ha casos en què no cal posar-la, és el que coneixem com ESTALVI DE LA DIÈRESI.
Quins són els casos en què no la posem?
1- En els mots en què, per les normes generals d'accentuació, la i i la u ja porten accent gràfic:
país ( però països) veí (però veïna) suís (però suïssa) agraíem (però agraïa)
2- després dels prefixos acabats en vocal:
antiinflamatori, antiimperialista, autoinjectable, , coincidir, contraindicació, intrauterí, macroindústria, poliuretà, reimpressió, reincidir etc
Però els mots reüll ( i derivats) i les formes del ver reeixir (reïxo, reïxes, reïx, reïxen, reïxi,
reïxin..) es considera que no porten prefix.
3- En les terminacions llatines -us, -um:
Pius, Màrius, aquàrium, harmònium, pòdium, mèdium...
4- Els mots acabats amb els sufixos -isme, -ista:
arcaisme, egoisme, altruisme, ateisme, europeista, assembleista, egoista...
No obstant això, proïsme i lluïsme porten dièresi perquè no són compostos.
5- L'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en VOCAL + IR:
Per tant : agrair, conduir, obeir, produir, reduir, traduir,
agraint, conduint, obeint, produint, reduint, traduint,
agrairé, conduiré, obeiré, produiré, reduiré, traduiré
agrairia, conduiria, obeiria, produiria
Però les altres formes sí porten dièresi. Per tant, els participis s'escriuran:
agraït, conduït, produït, produïda, reduït, traduït, beneïda etc.
Hi ha alguns infinitius de la primera conjugació que porten dièresi:
aïllar, aïrar-se, amoïnar, arcaïtzar, arruïnar, ataüllar, suïcidar...
6- En els mots duumvir, triumvir i derivats.