LA S SORDA /S/

Les grafies corresponents al so fricatiu alveolar sord ([s]) són bàsicament s, c (davant e,i) ç (davant a,o,u) i el dígraf ss.

Distribució de les grafies del so fricatiu alveolar sord (s, ss, c, ç)

Quan obri síl·laba (a començament de mot)
En general, s’escriu s:
• A l’inici absolut de mot en la major part dels casos: sal, se, si, so, suc
• Després de consonant: csi, psalm
S'escriu c a l’inici absolut de mot davant e o i: cel, cella, cigar, cim; Cecília, Ceferí, Ciril. A començament de paraula només emprarem ç en els mots ça i ço.

Quan obri síl·laba (en context intervocàlic)

S’escriu s:
• En mots compostos, a l’inici del segon component: adéu-siau, gira-sol, para-sol, penya-segat, poca-solta; cromosoma, dinosaure, italosuís, mata-segells, politicosocial.
• En mots amb prefix, a l’inici de radical: asimètric, aerosol, antesala,antisocial, autoservei,contrasentit, cosecant, decasíl·lab, ecosistema, entresòl, fotosíntesi, heterosexual, morfosintaxi, multisecular, polisèmia, presocràtic, semisalvatge, sobresortir, telesèrie, ultrasò, vicesecretari.
En general, s’escriu ss:
• En mots simples: crossa, missa, tassa
• En derivats d’un radical començat per s amb els prefixos a- (no negatiu), des- i dis- (negatius), re- : assaltar, dessalar, dissort, ressò (però amb s resecció)
• En bissextil, pressentir, pressuposar, pressupost, prosseguir, reressaga; altressí, tornassol
S’escriu c davant e, i en mots com acer, decebre, recer; ací, decidir, soci, vici; Araceli, Llúcia, Vicenç o Vicent
S’escriu ç davant a, o, u, en mots com peça, plaça, veçot, traçut

Quan obri síl·laba (a l’interior de mot, en context no intervocàlic)


En general, s’escriu s: cursa, dansa, defensa, molsa, nansa, pensa, premsa.
S’escriu ss en els mots començats per sots-, trans- davant s- : sotssecretari, transsepte, transsexual, transsiberià, transsudar, transsumpte...
S’escriu c davant e, i en mots com enciam, sincer; Marcel, Melcior, Mercè
S’escriu ç davant a, o, u:
• En mots com cançó, dolça, unça, vençut
• En el sufix -nça de noms derivats de verbs: lloança, temença

Quan tanca síl·laba (a l’interior de mot)
En general, s’escriu s: festa, gastar, gespa

Quan tanca síl·laba (a final de mot)
En general, s’escriu s:
• Al final de radical: cas, dors, espars, intens, pols, vals, vers
• En els sufixos flexius:
⎯ nominals: coves, nous, pals; anus, cosmos, pubis, temps
⎯ verbals: deus, dorms, mols, plegues; prens, somiares, sortís, tornés, vivies; clos, entès
• En els sufixos derivatius: francès, homenàs, pallús, pedrís, porós.

S’escriu ç en mots aguts:
• Després de vocal:
⎯ en els adjectius d’una terminació: capaç, eficaç, fugaç, feliç, precoç, suspicaç, tenaç, veloç, vivaç
⎯ en postverbals: adreç, balbuç, endreç, redreç
⎯ en els noms arboç, braç, boç, cuguç, estruç, faç, glaç, jaç, llaç, lliç, lluç, pedaç, traç, xoriç; Muç
• Després de l, n, r, en mots com calç, llenç, març; Llorenç

Al costat d’aquesta distribució, sol haver-hi alternança en un mateix paradigma o família de mots entre c, ç i, de vegades, t: peça, peces; glaç, glacial; porc, porcí; alt, alçada; Mart, marcià. En canvi, s no sol alternar amb altres grafies si no és amb ss: pes, pesar, pas, passos (en certs cultismes en -s o -si pot alternar amb d o t: ascens, ascendir; crisi, crític). S’aparten de la distribució general la grafia de la persona 1 del present d’indicatiu de la conjunció I en baleàric (esmorz, recolz), i brunz, jazz, edelweiss, flint-glass, loess, trass.

A més de les grafies esmentades, recordeu els grups -sc-, davant e o i, en cultismes com conscient, escena, miscel·lània, suscitar, víscera, especialment davant les terminacions verbals -endir o -indir (com ascendir, descendir, transcendir, escindir, prescindir) i les terminacions -ent / -ència d’adjectius i noms (adolescent / adolescència, efervescent, fluorescent, incandescent); cc en paraules com accés, accedir, accelerar, accepció, accident, acció, atracció, calefacció, col·lecció, direcció, secció...

El prefix històric ex- manté la grafia x (cf. § 2.6.3) davant ce, ci: excel·lent, excepte, excisió ‘extirpació’ (cf. escissió ‘divisió’), excitar, excèntric, excepció, excloure...