ORTOGRAFIA: ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ

Com usar la coma, el punt, el punt i coma, els dos punts, etc... Aquest és l'enllaç clau:
http://www.edu365.cat/escriptori/clinia/ortografia/ortografia15.htm

LA IMMIGRACIÓ: UN FENOMEN UNIVERSAL

Tots hem hagut d'emigrar alguna vegada a les nostres vides! Aquesta afirmació potser és un xic agosarada, però la veritat és que si no nosaltres, algun dels nostres avantpassats ho va haver de fer. Si no fos pels catalans ningú no parlaria el català en aquestes illes!
Com a activitat de socials, els alumnes del CEPA de Calvià del curs 2007-08 van fer un vídeo on es tractava el tema de la immigració. El protagonista és un al·lot, Manuel, d'origen bolivià, que ens conta la seva experiència com a nouvingut:

El vídeo em sembla una perfecte mostra del que suposa allunyar-se del lloc d'origen per a adaptar-se a una altra cultura i societat. Voldria agrair als creadors del vídeo, i a Miguel Ángel Miranda com a director del mateix i professor de Ciències Socials del CEPA Calvià, haver-me permès la seva difusió.
La col·laboració entre els centres d'adults em sembla molt enriquidora i aquest vídeo pot ser un primer pas en l'intercanvi d'experiències educatives que, tant en Miguel Ángel com jo, dessitgem es repeteixin en el futur.

I ARA EL DE NIVELL 2.1 TARDA

Només sou nou, però tots i totes heu quedat molt bé...

Ortografia de O/U àtones (1)

Aquestes normes s'adrecen als parlants del català oriental (però no a la gran majoria de mallorquins) on la O i la U àtones es pronúncien igual /u/. Les següents regles us poden servir:
1-A final de mot (sustantiu o adjectiu) se escriu generalment amb o :
amo, auto, bolero, borratxo, burro, canterano, carro, casino, coco, credo, cromo, cuiro, dinamo, eco, esbarjo, euro, ferro, flonjo, fondo, foto, gerro, gitano, guapo, guenyo, guerxo, gueto, lavabo, llenguado, llobarro, monjo, moreno, moto, musclo, número, pallasso, piano, romesco, xoriço, zero...
encara que alguns mots acaben en -u:
són, per exemple, adjectius cultes (que en castellà acaben en -uo) com ambigu, ardu, assidu, conspicu, contigu, continu, exigu, fatu, ingenu, innocu, mel·liflu, mutu, perpetu, perspicu, superflu, vacu...
o noms cultes com ímpetu, individu, residu, ritu, tribu, vidu...
-També duen u final els que acaben en -au, -eu, -iu, -ou: cacau, palau, dau, sarau, Ladislau, Amadeu, apogeu, ateneu, coliseu, correu, europeu, liceu, mausoleu, Pirineu, Pompeu, trineu, trofeu, desafiu, estiu, nadiu, ombriu, regadiu, revulsiu, riu, senyoriu, dijous, espermatozou, renou...PERÒ, adagio, àudio, duo, estèreo, trio, vídeo, zoo,
-Un grup de noms sustantius invariables (tenen el mateix singular i plural) acabats en -us:
anus, arquetipus (o arquetip) cactus, cirrus, corpus, cosinus (i sinus), estratus, eucaliptus, fal·lus, fetus, ficus, focus, globus, hiatus, humus, lapsus, porus, prototipus (o prototip), rictus, tètanus, tifus, tipus, virus...

2- la primera persona del singular del present d'indicatiu és -o. A Mallorca es perd.
Exemples: admeto, canvio, començo, dormo, corro, dibuixo, pentino....

3- els plurals dels substantius i adjectius que acaben en -s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural en -os i els que acaben en -sc, -st, -xt, -ig, el fan en -os o bé -s (pronunciats /us/).
Més endavant us afegiré més informació d'utilitat.

EL GRUP DE NIVELL 2.1 MATÍ

Què tal les fotos? Trobeu que heu sortit bé?

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA.

Dues maneres de lluitar contra la violència de gènere:

1-FORGES:

2-BEBE:

I NOSALTRES :què hi podem fer?
Llegiu, si més no, la definició que hi ha a la viquipèdia de violència domèstica:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viol%C3%A8ncia_de_g%C3%A8nere
Finalment, us convido a visitar els diaris digitals o qualsevol pàgina web amb informació sobre el dia internacional contra la violència domèstica, i si trobeu algun enllaç d'interès ens informeu fent un comentari a aquesta entrada.

ENDEVINALLES

Les endevinalles sempre ens plantegen un seriós interrogant, potser com aquest
Feu clic aquí i anireu a una pàgina amb moltes endevinalles. Quines us criden l'atenció? En sabeu d'altres?.... Envieu la que us sembli interessant.

ELS GENTILICIS

A la viquipèdia teniu una definició prou clara del terme gentilici. Quant a les Illes Balears, sempre que tingueu un dubte, podeu consultar aquest enllaç, on trobareu tots els gentilicis dels pobles de la nostra comunitat:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_gentilicis_dels_municipis_de_les_Illes_Balears
Però, si el vostre interès, va un poc més enllà, i és el

el que us interessa, en aquest altre enllaç:
http://www.geocities.com/golls.geo/Fitxes/Textos/G/gentilicis.htm
hi ha més gentilicis que us resoldran el dubte.
Per ara, crec que us basta.....

UNA BONA PEL·LÍCULA

Aquí teniu el tràiler de la peli Els nens de Huang Shi. A més a més l'han doblada al català, la qual cosa és d'agrair.

Per cert, què en penseu del cine en la nostra llengua. No creieu que n'haurien de doblar més de pelis? Ja direu...

BARBARISMES

Bueno, us vull enviar un escrit amb trampa. Hi ha alguns barbarismes, paraules d'altres llengües que no s'han d'usar en català puesto que no es consideren correctes, que es fiquen en el nostre parlar sense que ens donem compte. Aneu al tanto perquè en trobareu per totes parts. Per cert, com ja haureu vist, aquí mateix n'hi ha uns cuantos. Vale, a veure si els identifiqueu.
Si voleu una llista de barbarismes casi completa, feu clic en aquest enllaç:
http://www.edu.gva.es/polin/docs/voc_barbar.pdf
Sempre us serà de molta utilitat.
Adiós, i que envieu mensages on identifiqueu els barbarismes d'aquest escrit...

LA S SORDA /S/

Les grafies corresponents al so fricatiu alveolar sord ([s]) són bàsicament s, c (davant e,i) ç (davant a,o,u) i el dígraf ss.

Distribució de les grafies del so fricatiu alveolar sord (s, ss, c, ç)

Quan obri síl·laba (a començament de mot)
En general, s’escriu s:
• A l’inici absolut de mot en la major part dels casos: sal, se, si, so, suc
• Després de consonant: csi, psalm
S'escriu c a l’inici absolut de mot davant e o i: cel, cella, cigar, cim; Cecília, Ceferí, Ciril. A començament de paraula només emprarem ç en els mots ça i ço.

Quan obri síl·laba (en context intervocàlic)

S’escriu s:
• En mots compostos, a l’inici del segon component: adéu-siau, gira-sol, para-sol, penya-segat, poca-solta; cromosoma, dinosaure, italosuís, mata-segells, politicosocial.
• En mots amb prefix, a l’inici de radical: asimètric, aerosol, antesala,antisocial, autoservei,contrasentit, cosecant, decasíl·lab, ecosistema, entresòl, fotosíntesi, heterosexual, morfosintaxi, multisecular, polisèmia, presocràtic, semisalvatge, sobresortir, telesèrie, ultrasò, vicesecretari.
En general, s’escriu ss:
• En mots simples: crossa, missa, tassa
• En derivats d’un radical començat per s amb els prefixos a- (no negatiu), des- i dis- (negatius), re- : assaltar, dessalar, dissort, ressò (però amb s resecció)
• En bissextil, pressentir, pressuposar, pressupost, prosseguir, reressaga; altressí, tornassol
S’escriu c davant e, i en mots com acer, decebre, recer; ací, decidir, soci, vici; Araceli, Llúcia, Vicenç o Vicent
S’escriu ç davant a, o, u, en mots com peça, plaça, veçot, traçut

Quan obri síl·laba (a l’interior de mot, en context no intervocàlic)


En general, s’escriu s: cursa, dansa, defensa, molsa, nansa, pensa, premsa.
S’escriu ss en els mots començats per sots-, trans- davant s- : sotssecretari, transsepte, transsexual, transsiberià, transsudar, transsumpte...
S’escriu c davant e, i en mots com enciam, sincer; Marcel, Melcior, Mercè
S’escriu ç davant a, o, u:
• En mots com cançó, dolça, unça, vençut
• En el sufix -nça de noms derivats de verbs: lloança, temença

Quan tanca síl·laba (a l’interior de mot)
En general, s’escriu s: festa, gastar, gespa

Quan tanca síl·laba (a final de mot)
En general, s’escriu s:
• Al final de radical: cas, dors, espars, intens, pols, vals, vers
• En els sufixos flexius:
⎯ nominals: coves, nous, pals; anus, cosmos, pubis, temps
⎯ verbals: deus, dorms, mols, plegues; prens, somiares, sortís, tornés, vivies; clos, entès
• En els sufixos derivatius: francès, homenàs, pallús, pedrís, porós.

S’escriu ç en mots aguts:
• Després de vocal:
⎯ en els adjectius d’una terminació: capaç, eficaç, fugaç, feliç, precoç, suspicaç, tenaç, veloç, vivaç
⎯ en postverbals: adreç, balbuç, endreç, redreç
⎯ en els noms arboç, braç, boç, cuguç, estruç, faç, glaç, jaç, llaç, lliç, lluç, pedaç, traç, xoriç; Muç
• Després de l, n, r, en mots com calç, llenç, març; Llorenç

Al costat d’aquesta distribució, sol haver-hi alternança en un mateix paradigma o família de mots entre c, ç i, de vegades, t: peça, peces; glaç, glacial; porc, porcí; alt, alçada; Mart, marcià. En canvi, s no sol alternar amb altres grafies si no és amb ss: pes, pesar, pas, passos (en certs cultismes en -s o -si pot alternar amb d o t: ascens, ascendir; crisi, crític). S’aparten de la distribució general la grafia de la persona 1 del present d’indicatiu de la conjunció I en baleàric (esmorz, recolz), i brunz, jazz, edelweiss, flint-glass, loess, trass.

A més de les grafies esmentades, recordeu els grups -sc-, davant e o i, en cultismes com conscient, escena, miscel·lània, suscitar, víscera, especialment davant les terminacions verbals -endir o -indir (com ascendir, descendir, transcendir, escindir, prescindir) i les terminacions -ent / -ència d’adjectius i noms (adolescent / adolescència, efervescent, fluorescent, incandescent); cc en paraules com accés, accedir, accelerar, accepció, accident, acció, atracció, calefacció, col·lecció, direcció, secció...

El prefix històric ex- manté la grafia x (cf. § 2.6.3) davant ce, ci: excel·lent, excepte, excisió ‘extirpació’ (cf. escissió ‘divisió’), excitar, excèntric, excepció, excloure...

AUQUES (ESPA NIVELL 2.1 o 3r d'ESPA)

El dictat 4 en l'apartat de vocal neutra A/E us parla de les auques. En el vídeo que teniu a continuació en veureu un exemple. Es tracta de la història del Comte Guifré el Pilós, el primer Comte de Barcelona.



De totes maneres, teniu també a l'abast pàgines web on veure'n moltes més. Una d'elles és http://www.auques.cat/ on hi trobareu moltes auques que us poden interessar; però ja que vàrem anar a veure l'exposició d'en Jaume I amb els alumnes de primer i tercer tarda, no seria mala idea llegir l'auca dedicada a aquest rei, l'enllaç de la qual és el següent:
www.auques.cat/auques.php?auca=jaumeI
Una bona definició d'auca la teniu a la viquipèdia en català on, d'altra banda, hi ha més enllaços d'interès.