DIÈRESI I ESTALVI DE LA DIÈRESI

Com ja sabeu, la dièresi és un signe (¨) que posem damunt la i i la u en els següents casos:

1- per indicar que la i i la u es pronuncien en els grups
qüe qüi güe güi
exemples: Pasqües, pingüí, aqüífer, llengües, etc

2- Per indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior o posterior, és a dir, que es pronuncien en síl·labes diferents:
Exemples on la i i la u són tòniques: atribuïble, cafeïna, cloïssa, creïble, coïes, diürn, fortuït, geniüt, genuïna, heroïna, Isaïes, jesuïta, llaüt, Lluïsa, oïda, oriünd, països, peüc, proteïna, raïm, Raül, reïna, ruïna, saïm, saüc, Saül, Seül, transeünt, veïna, xiïta...
De vegades, però, la i i la u que porten dièresi són àtones i, per tant, se'ns fa difícil veure que no hi ha diftong. Normalment es tracta de derivats de mots on la i i la u són tòniques:
agraïment (agrair), aïllar (illa), aïrar-se, apaïsat, arcaïtzar, arruïnar, assiduïtat, continuïtat, deïficar, deïtat, diürètic, esfereïdor, esmorteïdor, espontaneïtat, europeïtzar, fluïdesa, gratuïtat, helicoïdal, heroïcitat, heterogeneïtat, idoneïtat, ingenuïtat, intuïció, laïcitat, lluïment, posseïdor, roïndat, romboïdal, ruïnosa (ruïna), saüquer (i saüc), suïcidi, traïdor, trapezoïdal, vacuïtat, veïnat, viduïtat...

3- els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -EAR, -IAR, -OAR, -UAR porten dièresi en algunes formes del present de subjuntiu i de l'imperatiu:
creï, creïs, creïn
copiï, copiïs, copiïn
lloï, lloïs, lloïn
situï, situïs, situïn; continuï, continuïs...

4- els verbs CLOURE, COURE, PLAURE, RAURE (i derivats) porten dièresi en les formes del pretèrit imperfet d'indicatiu que no van accentuades:
CLOÏA, CLOÏES, CLOÏA, CLOÍEM, CLOÍEU, CLOÏEN
COÏA, COÏES, COÏA, COÍEM, COÍEU, COÏEN
....

ARA BÉ, hi ha casos en què no cal posar-la, és el que coneixem com ESTALVI DE LA DIÈRESI.
Quins són els casos en què no la posem?
1- En els mots en què, per les normes generals d'accentuació, la i i la u ja porten accent gràfic:
país ( però països) veí (però veïna) suís (però suïssa) agraíem (però agraïa)
2- després dels prefixos acabats en vocal:
antiinflamatori, antiimperialista, autoinjectable, , coincidir, contraindicació, intrauterí, macroindústria, poliuretà, reimpressió, reincidir etc
Però els mots reüll ( i derivats) i les formes del ver reeixir (reïxo, reïxes, reïx, reïxen, reïxi,
reïxin..) es considera que no porten prefix.
3- En les terminacions llatines -us, -um:
Pius, Màrius, aquàrium, harmònium, pòdium, mèdium...
4- Els mots acabats amb els sufixos -isme, -ista:
arcaisme, egoisme, altruisme, ateisme, europeista, assembleista, egoista...
No obstant això, proïsme i lluïsme porten dièresi perquè no són compostos.
5- L'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en VOCAL + IR:
Per tant : agrair, conduir, obeir, produir, reduir, traduir,
agraint, conduint, obeint, produint, reduint, traduint,
agrairé, conduiré, obeiré, produiré, reduiré, traduiré
agrairia, conduiria, obeiria, produiria
Però les altres formes sí porten dièresi. Per tant, els participis s'escriuran:
agraït, conduït, produït, produïda, reduït, traduït, beneïda etc.
Hi ha alguns infinitius de la primera conjugació que porten dièresi:
aïllar, aïrar-se, amoïnar, arcaïtzar, arruïnar, ataüllar, suïcidar...
6- En els mots duumvir, triumvir i derivats.

ESTATS DEL MÓN: MAPA INTERACTIU

el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) té un enllaç on podeu consultar topònims de tots els països del món, així com els seus gentilicis etc.
L'enllaç és el següent:
http://esadir.cat/toponims/altrestoponims/estats

TRES CANÇONS, TRES LLENGÜES, UN ÁMBIT (Comunicació)

Per felicitar-vos les festes vos envio tres cançons.
Primer una en català:

Després una en castellà:

I ara una en anglès:


BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU A TOTHOM!

MARATONS SOLIDÀRIES

Ara que ve Nadal tots ens tornem un xic solidaris i intentem compensar les injustícies del món col·laborant en alguna de les maratons que se'ns posen pel mig. Les televisions són una de les eines més eficients. Per tal d'informar-nos, recorren a veritables meravelles de la publicitat. Vegeu, sinó, el següent vídeo de la marató del 2006:



o aquest de la marató del 2007:



La d'enguany també és una altra campanya sensacional. En aquest cas, l'agència de publicitat ha recorregut a dos personatges històrics per tal de cridar-nos l'atenció: Winston Churchill i Alexander Flemming, el descobridor de la penicil·lina:


La història que conten potser no és real, però el missatge és prou clar:
SEMPRE REPS MOLT MÉS DEL QUE DÓNES!
Què en trobeu d'ella? Us semblen bones iniciatives les maratons?

PERÒ....HI HA DRETS HUMANS?

..... perquè tots coneixem el cas de Guantànamo o les constants denúncies d'Amnistia Internacional. Serveixen per qualque cosa els drets humans? I encara més, serveix d'alguna cosa tenir una ONU que sembla independent però de fet fa el que les grans potències volen?. En el següent vídeo, en Jaume Saura ens parla de tot això. Què penseu vosaltres? Serveix la Declaració Universal de Drets Humans?

http://www.tv3.cat/videos/893889