Les grafies corresponents al so fricatiu alveolar sord ([s]) són bàsicament
s,
c (davant e,i)
ç (davant a,o,u) i el dígraf
ss.
Distribució de les grafies del so fricatiu alveolar sord (s, ss, c, ç)
Quan obri síl·laba (a començament de mot)
En general, s’escriu
s:
• A l’inici absolut de mot en la major part dels casos:
sal, se, si, so, suc• Després de consonant:
csi, psalmS'escriu
c a l’inici absolut de mot davant
e o
i:
cel, cella, cigar, cim; Cecília, Ceferí, Ciril. A començament de paraula només emprarem
ç en els mots ça i ço.
Quan obri síl·laba (en context intervocàlic)
S’escriu
s:
• En
mots compostos, a l’inici del segon component: adéu-siau, gira-sol, para-sol, penya-segat, poca-solta; cromosoma, dinosaure, italosuís, mata-segells, politicosocial.
• En
mots amb prefix, a l’inici de radical: asimètric, aerosol, antesala,antisocial, autoservei,contrasentit, cosecant, decasíl·lab, ecosistema, entresòl, fotosíntesi, heterosexual, morfosintaxi, multisecular, polisèmia, presocràtic, semisalvatge, sobresortir, telesèrie, ultrasò, vicesecretari.
En general, s’escriu
ss:
• En
mots simples: crossa, missa, tassa
• En
derivats d’un radical començat per s amb els prefixos
a- (no negatiu),
des- i
dis- (negatius),
re- : assaltar, dessalar, dissort, ressò (però amb s resecció)
• En bissextil, pressentir, pressuposar, pressupost, prosseguir, reressaga; altressí, tornassol
S’escriu
c davant e, i en mots com acer, decebre, recer; ací, decidir, soci, vici; Araceli, Llúcia, Vicenç o Vicent
S’escriu
ç davant a, o, u, en mots com peça, plaça, veçot, traçut
Quan obri síl·laba (a l’interior de mot, en context no intervocàlic) En general, s’escriu
s: cursa, dansa, defensa, molsa, nansa, pensa, premsa.
S’escriu
ss en els mots començats per
sots-, trans- davant
s- : sotssecretari, transsepte, transsexual, transsiberià, transsudar, transsumpte...
S’escriu
c davant e, i en mots com enciam, sincer; Marcel, Melcior, Mercè
S’escriu
ç davant a, o, u:
• En mots com cançó, dolça, unça, vençut
• En el sufix
-nça de noms derivats de verbs: lloança, temença
Quan tanca síl·laba (a l’interior de mot)
En general, s’escriu
s: festa, gastar, gespa
Quan tanca síl·laba (a final de mot)En general, s’escriu
s:
• Al final de radical: cas, dors, espars, intens, pols, vals, vers
• En els sufixos flexius:
⎯ nominals: coves, nous, pals; anus, cosmos, pubis, temps
⎯ verbals: deus, dorms, mols, plegues; prens, somiares, sortís, tornés, vivies; clos, entès
• En els sufixos derivatius: francès, homenàs, pallús, pedrís, porós.
S’escriu
ç en mots aguts:
•
Després de vocal:
⎯ en els adjectius d’una terminació: capaç, eficaç, fugaç, feliç, precoç, suspicaç, tenaç, veloç, vivaç
⎯ en postverbals: adreç, balbuç, endreç, redreç
⎯ en els noms arboç, braç, boç, cuguç, estruç, faç, glaç, jaç, llaç, lliç, lluç, pedaç, traç, xoriç; Muç
•
Després de l, n, r, en mots com calç, llenç, març; Llorenç
Al costat d’aquesta distribució, sol haver-hi
alternança en un mateix paradigma o família de mots entre c, ç i, de vegades, t: peça, peces; glaç, glacial; porc, porcí; alt, alçada; Mart, marcià. En canvi, s no sol alternar amb altres grafies si no és amb ss: pes, pesar, pas, passos (en certs cultismes en -s o -si pot alternar amb d o t: ascens, ascendir; crisi, crític). S’aparten de la distribució general la grafia de la persona 1 del present d’indicatiu de la conjunció I en baleàric (esmorz, recolz), i brunz, jazz, edelweiss, flint-glass, loess, trass.
A més de les grafies esmentades, recordeu els grups
-sc-, davant e o i, en cultismes com conscient, escena, miscel·lània, suscitar, víscera, especialment davant les terminacions verbals -endir o -indir (com ascendir, descendir, transcendir, escindir, prescindir) i les terminacions -ent / -ència d’adjectius i noms (adolescent / adolescència, efervescent, fluorescent, incandescent);
cc en paraules com accés, accedir, accelerar, accepció, accident, acció, atracció, calefacció, col·lecció, direcció, secció...
El prefix històric
ex- manté la grafia
x (cf. § 2.6.3) davant
ce, ci: excel·lent, excepte, excisió ‘extirpació’ (cf. escissió ‘divisió’), excitar, excèntric, excepció, excloure...